Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Santa Margarida dels Monjos (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Detall dels capitells de la portada, tots dos de composició absolutament diferent però decorats amb motius vegetals ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Margarida és ocupada actualment pel cementiri de la població de Santa Magarida i els Monjos, que arribà a ocupar la nau de l’església, arruïnada, amb grups de nínxols Mapa 35-17447 Situació 31TCF885746 Actualment, l’edifici és abandonat, i en un estat de deteriorament progressiu, indigne de la seva categoria arquitectònica Per a anar-hi cal prendre un camí que surt del poble dels Monjos, en direcció sud, que porta a…
Altres convents dominicans
Art gòtic
L’impuls i l’èxit assolits pels frares predicadors, o dominicans, a les terres catalanes es van reflectir, al marge dels que s’han tractat més àmpliament, en la fundació d’altres convents, la majoria dels quals, malauradament, han desaparegut sense deixar cap vestigi material de la seva existència Un dels més antics va ser el fundat a Lleida pels volts de 1225-30 Com és sabut, entre els predicadors tenien gran importància la lectura i l’estudi, cosa que, en el cas de Lleida, està més que demostrada, com ha assenyalat el pare Coll, per l’estreta relació que els frares mantenien amb l’Estudi…
Santa Eulàlia de Crespià
Art romànic
Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…
Sant Salvador de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes al sector de l’atri de l’església F Tur A l’interior del recinte murat del castell de Verdera, emplaçat al cim de la serra de Rodes 670 m, a la part més alta i a l’extrem meridional de la fortalesa, just a tocar del graó del penya-segat del Salt de la Reina, hi ha les ruïnes de l’església de Sant Salvador de Verdera Mapa 259M781 Situació 31TEG189856 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar al castell Història Les primeres notícies documentals que tenim de l’església de Sant Salvador daten de la segona meitat del segle XIII…
Santa Maria del Mar (Calonge)
Art romànic
Situació L’antic monestir de monges benedictines de Santa Maria del Mar, o del Collet, és situat al cim d’un turó que hi ha prop la mar, el qual s’aixeca al costat nord-oriental del poble de Sant Antoni de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG095335 Es troba dins una finca particular, al costat de la carretera C-253, venint de Palamós a Sant Antoni de Calonge, a mà dreta Cal demanar permís per a visitar-la JBH Història Aquest cenobi era situat en un punt estratègic, el promontori o serrat de poca alçada que domina l’àmplia badia de Palamós i les terres veïnes El lloc ja era ha-bitat en època…
Sant Feliu de Monars (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal sud-occidental J M Melció Al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de Bordellat, que s’estén entre els colls de Mal-rem, a ponent, i de les Falgueres, a llevant, i separa les conques del Fluvià i del Tec, hi ha l’església de Sant Feliu de Monars o Sant Sebastià de Monars Es troba al sector més septentrional de l’antic terme d’Oix, en una fondalada al peu del Comanegra i amagada entre una abundant vegetació Mapa 257M781 Situació 31TDG621863 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…
Sant Martí de Pollestres
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb la capçalera al fons, ornada amb cinc arcuacions cegues ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí presideix el centre del poble de Pollestres L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 21,6” N - Long 2° 47’ 52,2” E Història Aquesta església fou una possessió del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, senyor de Pollestres des del segle X fins al segle XIV En una butlla del papa Benet VI 974 i en un privilegi del rei Lotari 982, en què es confirmen els dominis de Sant…
Sant Jeroni (Argelers)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta capella, tipològicament atribuïble al segle X, en molt bon estat de conservació ECSA - JL Valls Aquesta església és situada molt a prop de l’ermita de Santa Maria Magdalena, avui dita santuari de la Mare de Déu de Vida segles XV i XVIII, 2 km a ponent d’Argelers Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 51” N - Long 3° 0’ 12,1” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la D-114, a mà dreta, tot venint de Perpinyà, i que passa per sota el pont del ferrocarril PP Història Cap document medieval d’arxiu no es refereix a aquesta esglesiola, citada…
Sant Joan de l’Albera
Situació Petita església parroquial formada per construccions de diferents èpoques, algunes d’alt-medievals, amargades sota un modern arrebossat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Joan, sota el puig de Sant Cristau 1 015 m, punt culminant d’un contrafort septentrional de la carena de l’Albera, centra el nucli de poblament dispers de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 4″ N - Long 2° 53′ 44″ E Venint de Perpinyà per l’N-9, 1 km al nord del Pertús, surt, a mà esquerra, la carretera D-71 la distància des del dit trencant fins al petit poble de Sant Joan i l’església és de 5 km…
Sant Nicolau de Natjà (Baells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb els dos nivells de l’absis ben diferenciats i el campanar tardà erigit a sobre ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Nicolau és a la part alta del poble de Natjà, que es troba al vessant sud-occidental del Montferrús Mapa 32-13 327 Situació 31TBG919482 S’arriba a Natjà per un brancal a mà dreta que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història La primera referència indirecta d’aquesta església data de l’any 1090, en què Guerau II Ponç, vescomte de Cabrera, i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina