Resultats de la cerca

Situació Mola de la Grallera, retallada artificialment a la part superior per tal d’adaptar-la a una construcció a dalt i aspecte de la cisterna excavada al cim de la mola, dins un habitatge a baix ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta construcció es troben en una gran mola rocosa, coneguda com la Grallera, o també les Roques del Man o de Miralbó, que destaca per sobre d’uns camps de fruiters, al nord-oest de Torre-serona Mapa 32-12 359 Situació 31TCG023182 A l’indret on hi ha la Grallera s’arriba, des de Torre-serona, pel camí de Miralbó justament quan aquest creua un…

Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d‘ Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…

Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia

El grau de consolidació és avaluat en assaigs de laboratori, per mitjà dels edòmetres, segons la relació entre la consolidació real i la màxima, i el seu valor és comprès entre o% i 100%, que corresponen als punts en les quals la compressió és igual a la tensió neutra l’aigua del terreny suporta tota la càrrega i a la tensió efectiva quan la suporta l’esquelet del terreny

Situació Un aspecte d’aquesta torre, força malmesa, construïda entorn d’una torre anterior de tàpia, probablement d’època islàmica ECSA - F Baltà Torre situada a l’extrem d’un altiplà i, segurament ja a l’alta edat mitjana, damunt d’un dels passos que permeten de comunicar la conca del Llobregós amb la contrada d’Artesa de Segre i amb Balaguer Mapa 33-13 328 Situació 31TCG455399 De la carretera que va de Ponts a Artesa de Segre, poc abans d’arribar al Gos, surt a mà dreta una pista que porta cap a la Força Ja en plena pujada, hem d’agafar la pista de l’esquerra Poc després, el camí ens…

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…

Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…

Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la monografia…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…