Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la…
Josep Maria Carulla i Estrada
Literatura
Escriptor d’ideologia catòlica tradicionalista.
El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’…
Fundació Bíblica Catalana
Institució, fundada el 1922, dedicada a la versió i la publicació en català dels llibres bíblics.
Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni M de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la postguerra L’…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són…
Llibre de contemplació
Literatura catalana
Cristianisme
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull, coneguda també com a Llibre de contemplació en Déu.
Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab…
,
Romeu Sabruguera
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics…
,
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe en la…
Jeroni Conques i Garcia
Literatura catalana
Traductor.
Vida i obra Estudià lleis, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral Entre els anys 1554 i 1562 sostingué correspondència amb Gaspar de Centelles en castellà amb expressions colloquials en català i llatí Quan aquest fou arrestat per la inquisició 1563, se li trobà la correspondència, i Conques també fou empresonat Testificaren a favor seu J Ferrús, J Lorenzo Palmireno, l’arquebisbe i el governador de València la sentència es reduí a abjuració pública i reclusió al convent del Socors durant dos anys En fou alliberat el 1566…
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina