Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
Biblioteca i Arxiu de la Universitat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre documental i bibliogràfic públic que integra els fons bibliogràfics, documentals i audiovisuals de la universitat i garanteix la informació científica i tècnica en els àmbits de la docència, l’estudi, la investigació i l’extensió universitària, tal com queda reflectit en l’article 56 dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, aprovats l’any 1985.
La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del segle XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200 000 dels quals són anteriors al segle XX, a més de 2 200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del segle XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels segles XIV al XVI Entre els incunables hi ha el…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,
Tràcia
Geografia històrica
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
esquí

L’equip d'esquí alpí
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís i que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
Els antecedents d’aquest esport van lligats al naixement i a l’evolució dels esquís com a mitjà de transport És acceptada pràcticament per tothom llur procedència dels països nòrdics, i molt especialment de Lapònia Amb tot, no és improbable l’ús dels esquís per part dels lapons a l’Àsia central, abans de llur migració a les regions nòrdiques És difícil de precisar la forma inicial i la longitud dels primers esquís, la disposició de la curvatura i si aquesta era per un sol dels seus extrems o bé si això era el resultat d’una llarga sèrie de modificacions És molt possible que hom partís d’un…
Commemoracions de Pere Albert
Historiografia catalana
Tractat de dret feudal europeu escrit vers el 1250 pel jurista i eclesiàstic català Pere Albert.
Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…
cinema canadenc
cinema canadenc Fotograma del film de Norman McLaren La poulette grise (1947)
© Fototeca.cat
Cinematografia
Cinema desenvolupat al Canadà.
Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…
El diàleg interreligiós
En el mapa figuren les tres principals organitzacions de diàleg interreligiós el Parlament de les Religions del Món, la Iniciativa de les Religions Unides i la Conferència Mundial sobre Religió i Pau, i es destaquen les seves seus centrals En el primer cas es tenen en compte els llocs on se celebra o s’ha celebrat un Parlament i es deixa de banda la incipient xarxa de ciutats que depèn del Consell per a un Parlament de les Religions del Món amb seu central a Chicago Pel que fa a les altres dues organitzacions, es representa l’abast de la seva extensió i el grau d’implantació quan en un Estat…
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
Marcel Durliat
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg francès.
Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina