Resultats de la cerca

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution…

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…

Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’assaigs, L’…

Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la revista, J Freixe…

Oficial de la marina, participà en l’expedició de Suez 1956 Parallelament a la carrera naval, estudià lletres a l’École Normal de París i el 1955 guanyà el concurs per a l’ensenyament públic superior agrégation en filosofia L’any 1968 obtingué el doctorat en lletres amb la tesi doctoral Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques Professor d’història de les ciències a la Sorbona des del 1968, on desenvolupà la carrera acadèmica, fou influït per Leibniz, Auguste Comte, Henri Bergson, Gaston Bachelard i pels debats amb Michel Foucault i amb René Girard durant les estades com a…

Caballé i Crivillés, Antoni 1985  Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…

Mapa de les comarques del Capcir i el Donasà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Donasà, al nord de la comarca del Capcir, representa, encara actualment, un cas singular És una particularitat geogràfica, una originalitat històrica i una incongruència administrativa Des d’un punt de vista geogràfic, certament, el Donasà pertany a la conca de l’Aude i per tant es relaciona amb les comarques de la conca d’aquest riu i amb el departament del mateix nom en canvi la història l’ha convertit administrativament en una excrescència o apèndix del departament de l’…