Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Martí de Surroca des de llevant, amb l’absis, bellament ornamentat per un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes a grups desiguals per bandes llombardes J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al sector nord-oriental del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1 300 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom Su-roca o Sots-roca Mapa 256M781 Situació 31TDG413807 S’hi accedeix per la mateixa pista que surt de Surroca vegeu…

Situació Vista aèria del turó de Montmagastre, al cim del qual s’alçava el castell homònim, amb l’església de Sant Miquel situada en un replà del vessant sud ECSA - M Catalán Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis, era situat al cim del turó de Montmagastre 863 m, per damunt de l’església de Sant Miquel de Montmagastre i del poble que hi havia prop seu Des del cim es domina tot un ampli sector de la vall del Segre L’emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d’aquest sector de la frontera Mapa 33-13328 Situació 31TCG451491 Per a anar-hi…

Situació Vista del conjunt des del sector de migdia d’aquest temple d’un romànic molt evolucionat C Barbany-M R García Actualment el poble de Gallecs està incorporat al municipi de Mollet del Vallès, i l’església de Santa Maria està annexionada a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet El temple és situat en un entorn rural d’hàbitat dispers, i s’hi accedeix per un trencant que porta fins a Mollet, que surt del quilòmetre 8,2 de la carretera de Sabadell a Granollers Després d’uns 800 m ja es pot veure l’església a mà dreta de la carretera, a l’altra banda d’un torrent També s’hi pot accedir des…

Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és…

Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…

Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…

Situació Vista de llevant d’aquesta notable església, restaurada l’any 1978 ECSA – E Pablo Aquesta església es troba al costat de les ruïnes del castell i l’antic poble d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG595609 L’itinerari per arribar-hi és el mateix que mena a les restes del castell JAA Història La primitiva població d’Oliana era situada sobre el turó on hi ha les restes de l’antic castell d’Oliana i l’edifici de l’antiga església parroquial dedicada, com l’actual, a sant Andreu El lloc és esmentat l’any 919, en què Asner i la seva muller Glaseca venen a Rangefred dues cases que tenien “…

Situació Vista del conjunt del mas Vilanova i l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA L’església de Sant Jaume és adossada al mas Vilanova, el qual és situat a la banda nord-oriental del terme, prop de la carretera d’Avinyó a Vic i a uns dos quilòmetres vers ponent del trencall on s’origina la carretera que mena a l’Estany i a Moià Long 2°04’54” - Lat 41°53’30” Hom hi pot anar des d’Avinyó emprenent la carretera que mena a Vic Poc després del quilòmetre 17 i a mà dreta, hi ha el trencall que porta al mas Vilanova, al qual és adossada l’església També s’hi pot anar des de Moià…

Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…

Situació Capçalera del temple, formada per tres absis que corresponen a sengles naus ECSA - JA Adell L’actual santuari de Sant Anton, dit per alguns autors Sant Joan de Pano, és emplaçat a 891 m d’altitud, damunt el nucli actualment gairebé despoblat de Pano, en un esperó de la serra excavat profundament per la capçalera del barranc homònim Mapa-31-11250 Situació 31TBG761823 S’hi arriba per la carretera de Panillo, que neix al quilòmetre 38 de la carretera C-139 Aleshores, cal seguir-la i prendre una pista a l’altura del coll de Panillo per a arribar a l’església s’haurà d’agafar un corriol…