Resultats de la cerca

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de…

Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, a la qual es mantingué estretament vinculat des del 1968, data en què inicià la seva tasca docent El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a què pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat Entre les obres realitzades en collaboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona 1988-91, premi FAD, els poliesportius de Pineda de Mar 1989-95 i de Premià de Dalt 1990-93, l’escola primària i…

Ha de ser consultat preceptivament en tots els temes principals que afectin l’educació especialment en els avantprojectes de llei i disposicions, orientacions i programes educatius Els seus dictàmens són preceptius però no vinculants i pot presentar informes i propostes sobre la qualitat del sistema educatiu Hi són representats els professors no universitaris, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal no docent, els titulars de centres privats, les organitzacions sindicals i patronals, i les administracions educatives, entre d’altres organitzacions En els nivells més baixos,…

Estudià a l’Institut Nacional de Música, on assistí a les classes de fagot d’A Gouveia Fou alumne d’A França i de F Braga Rebé un gran elogi de la crítica quan el 1921 presentà a la Sociedade de Concertos Sinfonicos el poema simfònic Ubirajara L’any 1925 compongué un segon poema simfònic, la cançó Candomblé i la seva primera òpera, O Bandeirante , estrenada al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Des de llavors esdevingué un reconegut compositor Publicà diverses obres didàctiques i teòriques, com un tractat de composició, i exercí de docent al Conservatório Mineiro de Música a…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894 fou professor…

Estudià a Kakhovka i a Symferopol’ 1882-90 Graduat a la facultat de dret de la Universitat de Moscou, es traslladà a Sant Petersburg per estudiar amb N Rimskij-Korsakov 1896-1900 En tornar a Crimea desenvolupà una important tasca docent i com a director Entre el 1918 i el 1928 compongué Almast , òpera que s’estrenà a Moscou el 1930 Aquesta obra, de perfecte estil simfònic, es considera el punt culminant de la seva carrera artística, carrera plenament conseqüent amb els principis de l’escola nacional russa En el seu catàleg figuren obres orquestrals Estudi sobre temes jueus ,…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…

Passà deu anys al Collegi Diocesà de Rondebosch 1934-44 i dos anys més al South African College of Music El 1946 es traslladà a Anglaterra i estudià al Royal College of Music fins el 1950 Un cop acabats els estudis, fou professor adjunt a la Universitat de Hull 1950-62 i després a la de Birmingham Treballà extensament en el camp docent i fou un compositor prolífic, sobretot pel que fa a la música coral i l’òpera Començà a compondre durant els anys cinquanta És autor del Concert per a violí , estrenat el 1954, i diverses òperes, entre les quals Antigone 1954, In the Drought 1956 o…

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…