Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
moviment dels Indignats
Sociologia
Moviment social de caire altermundista, contrari als poders econòmics i polítics que provocaren la crisi econòmica internacional iniciada el 2008.
El moviment té un caràcter global, però a cada país adquireix unes característiques específiques A l’Estat espanyol el moviment, encapçalat per collectius com ara Democracia Real Ya, es donà a conèixer amb el nom de 15-M en les setmanes anteriors a les eleccions municipals i autonòmiques del 15 de maig de 2011, i foren precedides per les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab a països com Tunísia, Egipte, etc Aconseguí un important ressò mediàtic i notorietat social arreu del món mitjançant les acampades a les principals ciutats espanyoles, especialment a la Puerta del Sol de Madrid i la…
Polònia 2010
Estat
Al mes d’abril, l’Estat polonès va viure una de les sacsejades més importants de la seva història, arran de l’accident aeri que va patir l’avió presidencial en què viatjava el president Lech Kaczyñski Noranta-sis persones, entre les quals es trobava el mateix president, l’expresident de Polònia Ryszard Kaczorowski, a més del governador del Banc Central polonès, el cap de l’estat major de la Defensa, el viceministre d’Afers Estrangers, diputats, entre d’altres persones civils i militars, van morir en estavellar-se l’avió a la ciutat russa de Smolensk, quan es dirigien a participar en la…
música de Granollers
Música
Música desenvolupada a Granollers (Vallès Oriental).
L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…
Xile 2013
Estat
Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’…
educació especial
Educació
Tractament educatiu adequat per a possibilitar als deficients d’incorporar-se a la vida social i a un sistema de treball en què es puguin valer per ells mateixos i sentir-se útils.
Mundialització i diversificació: migracions i adopcions. 1986-2007
L’emigrant , amb lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives, ha constituït, gairebé, un himne nacional català Ja des del segle XVIII, l’àrea catalana fou una àrea d’emigració, especialment cap a Amèrica I, alhora, s’inicià un flux d’immigrants amb destinació a la ciutat de Barcelona que encara no s’ha interromput Al segle XX, després de la crisi dels anys setanta, és a dir, a partir dels anys vuitanta, la immigració ha augmentat, s’ha mundialitzat i s’ha diversificat en arribar al segle XXI Aquesta nova onada migratòria, però, presenta diversos punts de semblança amb l’emigració a…
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, obra de Xavier Busquets i Sindreu
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corporació de dret públic creada el 1931 amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió d’arquitecte i dels interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina