Resultats de la cerca

El pes té un diàmetre màxim de 13 cm i mínim d’11 cm i pesa 7,260 kg per a la categoria femenina 11 cm de màxim i 9,5 cm de mínim i pesa 4 kg El llançament de pes constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades d’heptatló i decatló El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,135 m de diàmetre envoltat totalment per un anell metàllic i parcialment per un contenidor de fusta de 122 cm de longitud, 8cm d’alçada i 11,4cm de gruix, que resta disposat a la part frontal i al terra L’atleta inicia el llançament d’esquena…

Es formà en el Club Nàutic de Tenerife i la temporada 1992-93 passà al Club Natació Sabadell Fou deu vegades campió de Catalunya un cop en 50 m lliure 1993, dos cops en 100 m lliure 1995, 1996, cinc cops en 50 m papallona 1993-97, un cop en 100 m papallona 1995 i un cop en 50 m esquena 1993 En l’àmbit estatal fou dotze vegades campió d’Espanya a l’estiu sis cops en 50 m lliure 1989-94 i sis cops en 50 m papallona 1993-96, 1998, 1999, i cinc vegades a l’hivern un cop en 50 m lliure 1995, un cop en 100 m lliure 1995 i tres cops en 50 m papallona 1993, 1994, 1995 També fou…

El queloide és una tumoració persistent, de consistència dura, color vermellós i superfície llisa, que sol provocar coïssor i, de vegades, dolor Es localitza sobretot al pit, l’esquena o les espatlles La tumoració es compon d’un teixit molt ric en fibres, com el que forma part de les cicatrius L’origen és desconegut Es pot presentar després del guariment d’un traumatisme a la pell, sobretot una cremada, o una alteració cutània, com ara les lesions inflamatòries de l’acne Quan el queloide apareix en zones anteriorment lesionades, hom considera que és degut a un trastorn del procés…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…

Membre del Club Natació Manresa, durant el període 1971-74 assolí vuit Campionats de Catalunya i vint-i-sis d’Espanya i fou quaranta-una vegades recordista catalana i estatal vint-i-sis en proves individuals i quinze en proves de relleus Els vuit Campionats de Catalunya foren en 100 m lliure 1973, 200 m lliure 1973, 200 m papallona 1972, 200 m esquena 1973, 200 m estils individual 1971, 1972, 400 m estils individual 1971 i relleus 4 × 100 m estils 1974 Els disset títols estatals d’estiu els guanyà en 200 m papallona 1971, 100 m braça 1974, 200 m braça 1972, 1973, 200 m estils…

La constitució Es constituí a Girona el 9 de desembre de 1881 Era un banc generalista es proposa “ la realización de toda clase de operaciones financieras, agrícolas, industriales y empresas de obras públicas apoyando con sus recursos a toda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y a la prosperidad del País ” dels estatuts Quan l’objectiu és tan general és natural preguntar-se si és que tenia molts projectes o no en tenia cap, perquè totes dues situacions són possibles en el marc de la Febre d’Or El capital serà de 5 milions de pessetes, però els fundadors només subscriviren…

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…