Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
clavellina

Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
Castell i vilatge de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…
Poblat de Canyelles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes JBH Història L’any 1080, surt esmentat en…
Vilatge dels Castellots (les Borges Blanques)
Art romànic
Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que…
Castell de Castellnou de Segrià (Vilanova de Segrià)
Art romànic
Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…
La sargantana aranesa
La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…
motoneurona superior
Biologia
Neurona de l’escorça cerebral que condueix els estímuls des de l’àrea motora cortical fins als nuclis motors dels nervis cranials o la substància grisa de la medul·la espinal (on pot fer sinapsi amb el cos de la segona motoneurona).
Els temps tardihercinians
La delimitació dels temps tardihercinians Discordança de l’Estefanià sobre les lidites del Tournaisià Carbonífer inferior, a Surroca Els terrenys detrítics de l’Estefanià cabussen monoclinalment i sense cap plec cap a l’esquerra de la fotografia, tot recobrint un plec de les lidites dreta, blanques en aquest aflorament per causa de l’alteració del seu color negre original Josep Gisbert Els temps tardihercinians són els compresos entre el final de les fases més intenses del plegament hercinià i l’arrasament generalitzat del relleu creat durant aquests plegaments, és a dir, fins a la…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina