Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
Socors Roig Internacional
Nom amb què fou conegut als països occidentals l’organització soviètica Meždunarodnaja Organizacija Pomožči Tvorcam Revol’ucii (MOPR) (‘Organització Internacional d’Ajut als Artífexs de la Revolució’).
Creada el 1922 per decisió del Komintern, tenia per finalitat donar ajut material i jurídic i suport moral als presos i emigrats polítics, i a les famílies dels revolucionaris morts en la lluita Promogué campanyes per a l’alliberament de presos polítics, així com una campanya contra el terror als Balcans, a Polònia, als països bàltics, a la Xina, etc A la península Ibèrica donà ajut als perseguits pels fets d’octubre del 1934 i, durant la guerra civil de 1936-39, treballà activament a favor dels damnificats per la guerra a la zona republicana, sobretot a la rereguarda, procurant aliments,…
Lluís Trias de Bes i Giró
Cardiòleg.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis agudes i…
reposició
Dret processal
Acte jurídic pel qual hom torna una causa o un plet al seu estat primitiu.
desamortització
Història
Dret
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…
estatut
Dret
Règim jurídic al qual se sotmet un ens territorial, una activitat o una organització professional.
institució
Dret
Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic.
unió
Història
Dret internacional
Conjunt dels estats units sota un únic sobirà.
Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció, per part de…
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
informació
Sociologia
Forma més característica de la comunicació de massa.
Emprat amb significats diferents i sovint com a sinònim de comunicació, el terme, en l’accepció més usual, equival al d' informació d’actualitat o periodística , i significa la difusió pública d’un fet, d’un esdeveniment o d’unes idees que tenen caràcter d’actualitat, en forma de missatge prèviament elaborat per un periodista, a través d’un mitjà tecnològic de comunicació de massa, i que és rebuda per una audiència heterogènia de receptors Cal distingir entre informació estricta i opinió , però també en la primera poden intervenir elements ideològics o d’interessos que deformin la realitat…
Emilià Vilalta i Vidal
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina