Resultats de la cerca

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…

De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…

Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili…

De nom de soltera Theresa Brasier, estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en geografia 1977 Posteriorment fou consultora financera a la City de Londres, i entre altres entitats treballà al Banc d’Anglaterra Adherida des dels anys d’estudiant universitària al Partit Conservador , el 1997 obtingué per primer cop l’escó a la Cambra dels Comuns Dins l’oposició tingué càrrecs en els diversos governs a l’ombra, entre els quals el de portaveu de l’oposició 2005-09 Els anys 2002-03 fou la primera dona en la presidència del Partit Conservador En guanyar els conservadors les eleccions, el…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis González Vicén 1961-1965 i Diego…

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca NVA havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador MR, els democratacristians flamencs CD&V i els liberals flamencs l’Open VLD, però la seva manifesta minoria parlamentària 52 diputats de 150, el va fer inviable El 14 d’octubre es van celebrar…

Arran de l’anunci fet pel rei Abdullà al final de febrer de destinar 37000 milions de dòlars a mesures destinades a apaivagar el descontentament social, es van organitzar concentracions limitades de la minoria xiïta que reclamaven el final de la discriminació que pateixen La legislació del regne prohibeix tota mena de manifestació El 9 de març, centenars de persones es van manifestar a l’est del país, regió de fort predomini xiïta, i a una mesquita d’Al-Riyad, reclamant la igualtat entre sunnites i xiïtes, així com l’alliberament de detinguts empresonats sense judici La protesta…

Els primers mesos del 2010, el Kirguizistan va viure un dels episodis més violents de l’Àsia central des de la guerra civil del Tadjikistan, que va deixar un balanç final de 88 morts i uns 5000 ferits El país va viure esporàdiques, però violentes, manifestacions per l’encariment de la vida i l’apujada dels preus dels combustibles, especialment arran de la visita de Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, el 3 d’abril El 6 d’abril, a la ciutat de Talas, una manifestació espontània va prendre edificis governamentals, i al vespre es van reproduir els avalots a la capital, Bixkek…

En aquest país d'estructura tribal, més de 200 estrangers han estat segrestats els darrers quinze anys Tot i que la majoria van ser alliberats sans i estalvis, durant l'any van augmentar els atacs contra objectius occidentals,especialment als llocs turístics Així, a mitjan març, quatre turistes sud-coreans i el seu guia iemenita van ser assassinats i quatre més van resultar ferits, víctimes d'un kamikaze d'al-Qaida que va cometre un atemptat a la ciutat de Shibam, al sud-est de la capital, Sanà D'altra banda, al juny, set alemanys, un britànic i una sud-coreana, tots membres d'una…

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En…