Resultats de la cerca

Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de comprovar les…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un…

Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N…

El 17 de desembre de 1999 les accions del nou grup Altadis començaren a cotitzar en les borses de Madrid i de París Aquest fet tancà un procés de fusió que començà a l’octubre d’aquell mateix any entre l’espanyola Tabacalera, antic monopoli de tabacs, i la francesa SEITA La integració de totes dues companyies donà com a resultat el primer grup mundial en producció de cigars, amb la quarta part de la quota de mercat, i el tercer a l’Europa occidental en el mercat de cigarrets, amb el 47,5% del mercat a Espanya i el 34,8% a França A més, aportaren conjuntament més de 140 000 punts de venda,…

La firma, amb seu a San Jose Califòrnia, s’ha convertit en una de les més grans del món després de la seva sortida a borsa el 1990 Fundada el 1986, ha esdevingut líder en gairebé cadascun dels segments de negoci en què opera Amb un valor borsari d’uns 498 839 milions d’euros, ha arribat a superar Microsoft, que era la companyia amb el valor de mercat més elevat del món Una de les seves especialitats és la fabricació de software i hardware per a xarxes, però és la venda dels anomenats encaminadors o routers , que serveixen per a regular el trànsit a internet, el que en genera la…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En…

El Banc Comarcal de Crèdit tingué el seu origen en la societat regular collectiva Vigo, Ballús i Puig, constituïda el 1921 Domiciliat a Gironella —Berguedà—, el seu objectiu social era el negoci de banca i tenia un capital de 150 000 pessetes Els socis collectius eren Guillem Vigo, Manuel Ballús i Gaietà Puig Xec del Banc Comarcal de Crèdit, a Gironella El 1927 es donaren d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola Des d’aleshores, el Consell Superior Bancari en publicà els balanços El 1929, la regular collectiva es transformà en…

De jove es traslladà a Olesa de Bonesvalls Alt Penedès, on es casà el 1921 i construí casa seva, anomenada cal Cacauero 1925 amb motiu del sobrenom que rebia de jove En aquesta població prosperà primer en el negoci de la calç, que transportava a altres poblacions Posteriorment entrà també en el sector forestal Es guanyà un gran reconeixement per la seva honestedat, tant en el tracte amb els clients com amb els treballadors El 1932 inicià la construcció de les Voltes actual biblioteca, on installà el magatzem de l’empresa Regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, en iniciar-…