Resultats de la cerca

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…

A diferència de l’estàtica i l’estàtica-comparativa, centrades en les condicions d’equilibri, l’anàlisi dinàmica investiga el procés que segueixen les diverses variables fins a la posició d’equilibri És, doncs, el sentit en què poden ésser analitzats els moviments endògens del sistema econòmic La moderna anàlisi dinàmica ha estat ampliada a aquells processos en què no hi ha una posició d’equilibri, bé perquè no sigui possible per les relacions que hi ha entre les variables, bé perquè el procés no porti a cap situació estable, com és el cas de les oscillacions explosives dels…

El criteri fonamental d’equilibri termodinàmic en un sistema a volum i energia constants és el d’entropia total màxima o δ S UV = 0 Alternativament es pot expressar com δ U SV = 0, o energia mínima El moviment d’un sistema cap a l’equilibri es composa de dues parts l’assoliment de la posició d’energia mínima i després el de la posició d’entropia màxima Freqüentment és impossible per a un sistema d’assolir simultàneament ambdues posicions, i s’arriba a un compromís En condicions de pressió i temperatura constants el criteri d’equilibri s’expressa en funció de l’…

També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de…

Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé…

Representa el lloc geomètric de la posició del vaixell Si hom calcula dues rectes d’altura que corresponen a dos astres diferents, obté, per mètodes astronòmics, la posició real del vaixell, que serà el punt on es tallaran ambdues rectes L’error comès en substituir l’arc del cercle d’altures iguals per un arc de loxodromia serà tant més petit com més gran serà el radi d’aquest cercle, és a dir, la distància zenital Atès que la distància zenital és igual a 90 menys l’altura z = 90 - a, caldrà observar astres d’altures no gaire grans, en principi inferiors…

Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació…

Fundat l’any 1954, nasqué amb el nom de Club Balonmano Juventud Parets Prengué forma gràcies a l’ajuda tècnica del BM Granollers L’any 1958-59 ascendí a primera categoria provincial, on jugà fins el 1961 El 1962 es classificà per a jugar el Campionat d’Espanya i n’aconseguí la tercera posició El 1979 guanyà la lliga d’ascens a la primera divisió espanyola, participà en el Campionat d’Espanya de segona divisió i n’aconseguí també la tercera posició Entre la temporada 1980-81 i la 1983-84 jugà a primera divisió espanyola Des del 1985 juga en competicions d’àmbit català Fou campió de Catalunya…

El 1981 inicià la seva tasca d’entrenador al Real Club de Polo de Barcelona, on es dedicà a la formació de joves esportistes Durant vuit temporades fou l’entrenador del primer equip femení, i durant unes altres vuit de l’equip masculí sènior Des del 1997 exercí de segon entrenador de la selecció espanyola masculina, amb qui aconseguí una medalla de bronze al Champions Trophy 1997 i una d’argent a la Copa del Món 1998 Com a entrenador de la selecció sub-21 masculina guanyà sis copes d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, quatre copes del Món 1997, 2001, 2005, 2009 i un bronze en la…

Generalment és en posició ectodèrmica