Resultats de la cerca

És anomenat canvi de la coloració cutània qualsevol modificació més persistent o menys del color que habitualment té la pell d’una persona Entre les causes d’aquest canvi es poden trobar diverses alteracions hematològiques La coloració cutània depèn de diversos factors que, si són alterats, poden provocar un canvi de color de la pell Bàsicament, el color de la pell depèn del contingut que tingui de melanina , un pigment fosc elaborat per unes cèllules cutànies especialitzades per tant, les alteracions de la producció de melanina originen canvis de coloració cutània que són anomenades…

La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…

És una de les malalties del grup de la histiocitosi X Més freqüent en pacients entre els 20 i els 40 anys, és de caràcter més benigne que altres malalties del grup

Definició La gonorrea , o blennorràgia , és una malaltia infectivo-contagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat Neisseria gonorrhoeae que es transmet gairebé sempre per contactes sexuals i que produeix trastorns inflamatoris localitzats, segons els casos, a les mucoses uretral, vaginal, del coll uterí, rectal o orofaríngia El trastorn sol remetre als pocs dies, si s’hi aplica el tractament adequat tanmateix, en els casos no diagnosticats o tractats inadequada-ment, pot fer-se crònica o causar diverses complicacions, com ara infeccions de la sang o del teixit articular, o, més…

La síncope, anomenada popularment desmai , consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por És típic, per exemple, la síncope davant la visió de…

L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i eliminar CO 2 Per…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la sang, alguns…

La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis…

És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat, cansament, pallidesa de…