Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Merla
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Àguila calçada
L’àguila calçada Hieraetus pennatus és la més petita de les nostres àguiles, atès que no supera els 53 cm d’envergadura, i té la particularitat d’ésser un ocell de bosc Té el plomatge gris brunenc al dors i més clar al pit, però allò que l’identifica i li dona nom és el fet que les plomes li arriben ben bé fins als dits de la pota, i li fan com una mena de mitjons de ploma Xavier Palaus Als Països Catalans, l’àguila calçada és una rapinyaire nidificadora estival molt escassa i localitzada, si bé en direcció W, entrant a Aragó, esdevé menys rara És també una migradora rara en ambdós passos,…
Esparver d’estany
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Nidificador als Pirineus i els Prepirineus Capcir, Cerdanya, Conflent, Ripollès, Alt Urgell i Baixa Ribagorça, on és localitzat i rar al vessant meridional n’hi ha unes 20 parelles, l’esparver d’estany apareix també a la resta del territori com a hivernant generalment irregular i com a migrador regular molt escàs El pas migratori comença al final d’agost rars exemplars, principalment el setembre i també l’octubre i el…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Serp de ferradura
Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…
Sargantana cendrosa
Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…
Oriol
L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
moneda catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la moneda de Catalunya, bàsicament a la que fou encunyada a les seques de Barcelona i de Perpinyà, en oposició a la moneda emesa a d’altres països de la corona catalanoaragonesa, com és ara la moneda mallorquina o la moneda valenciana.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina