Resultats de la cerca
Es mostren 882 resultats
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part…
Berenguer de Lloria i d’Entença
Història
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germà Rogeró.
Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia…
,
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…
,
Gaspar Mercader i Carròs
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les…
,
Recerques del Museu d’Alcoi
Historiografia catalana
Revista publicada a Alcoi, amb periodicitat anual, fundada el 1992.
Fins l’any 2001 núm 9 no ha tingut direcció ni consell de redacció formalment reconeguts L’edició, en gran format, és a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, amb un ajut de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Se n’han publicat nou exemplars, amb articles sobre arqueologia prehistòrica, ibèrica, clàssica i medieval, etnografia, museologia i restauració, preferentment sobre l’àmbit de les comarques centremeridionals valencianes Destaquen els estudis on es recullen els resultats d’excavacions de diversos jaciments de la regió, especialment la Serreta Alcoi-Cocentaina-Penàguila, cova…
vegetació
Geobotànica
Conjunt de plantes que creixen en una regió o en un indret determinats.
El concepte de vegetació és diferent del de flora, car aquest es refereix exclusivament a la presència de tàxons vegetals Una contrada pot ésser pobra en vegetació i rica en flora, com és el cas de les muntanyes valencianes, i a la inversa, un terreny pot tenir una vegetació ufanosa i ésser pobre florísticament, com és el cas d’una fageda o el de la taigà Les plantes són sotmeses a les influències del medi, dels animals i de les plantes restants La vegetació és doncs determinada per factors ambientals i biòtics Fisiognòmicament hi ha molts tipus de vegetació bosc, garriga, brolla…
Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera
Història
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego, fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts…
Lluís Simarro i Lacabra
Biologia
Neuròleg i històleg.
Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española…
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina