Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
Francesc de la Via
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern local de Girona durant els segles XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 i sobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en…
,
Stephen John Seymour Storace
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor de Salzburg i era una de…
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les…
Édouard Manet

Édouard Manet (1867-1871)
(CC0)
Pintura
Pintor francès.
Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
Els guants de luxe. Una indústria barcelonina de la primera meitat de segle XIX
Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens Són…
erotisme
Erotisme. Salomé, de Gustav Klimt
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…
Roman Polański

Roman Polański (2013)
cc Georges Biard
Cinematografia
Director cinematogràfic d’origen polonès.
Nascut a França, retornà a Polònia amb la seva família d’origen jueu el 1936 Arran de la invasió nazi, els seus pares foren enviats a camps de concentració als quals només el pare sobrevisqué, mentre que ell escapà del gueto de Cracòvia i portà fins al final de la guerra una existència de vagabund Malgrat iniciar estudis en una escola tècnica després del 1945, aviat es decantà pel cinema Actuà en algunes pellícules i, a mitjan anys cinquanta, ingressà a l’escola de cinematografia de Łodz S’inicià en el curtmetratge, on mostrà la ironia i el sentit de l’absurd presents en bona part de la seva…
Domènec Guansé i Salesas
Literatura catalana
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals…
Modest Cuixart i Tàpies

Modest Cuixart
© Fundació Cuixart
Pintura
Pintor.
Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d’antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme Maascro , el 1949 i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color El 1954 fundà amb d’altres el Grup Taüll , que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys Vers el 1955 practicà l’informalisme —emprant progressivament gruixos de matèria—, que el portà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina