Resultats de la cerca

Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…

Vida Tingué César Franck com a professor de piano al collegi dels jesuïtes, amb qui més tard estudià composició mentre començava la carrera d’advocat Compongué algunes peces per a cant i piano El poema simfònic Lénore , basat en la balada de GA Bürger, s’interpretà en diferents ocasions De la mateixa època és Poème nocturne , interpretat el 1894, i l’inici de l’òpera Rusalka , basada en l’obra de Puškin, que deixà incompleta Duparc sentia admiració per la música del passat, sobretot per JS Bach i L van Beethoven, i fou també un fervent wagnerià El 1869 viatjà a Munic i conegué Wagner com a…

Cursà tres anys de dret i es formà com a actriu a l’Institut del Teatre 1975-78 Formà part de grups independents, de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle ADTE i debutà en el teatre professional amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la fandanga Grec 78 El mateix 1978 entrà al grup Dagoll Dagom i actuà a Antaviana , i debutà a la televisió El club de los siete i al cinema amb L’orgia , de Francesc Bellmunt Després d’aquest film s’installà a Madrid, on prosseguí la carrera, i començà a utilitzar el nom artístic d’Assumpta Serna De la seva filmografia cal destacar El crimen de…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…

Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…