Resultats de la cerca

Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…

Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…

Desafiaments individuals Seguint el criteri de la complexitat de les relacions motrius que s’estableixen en els jocs, el primer grup de pràctiques lúdiques és el dels jocs de desafiament individual En aquests jocs els protagonistes intervenen sense poder interferir en les accions dels altres jugadors, ja que no es permet ajudar ni molestar els altres participants Jocs i esports de llançament Els primers exemples d’entreteniments de desafiament individual són els llançaments, en els quals els participants mostren la seva habilitat en la utilització precisa d’algun estri que pugui ser llançat…

És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…

Esquema-guia dels capitells del claustre I Ojaos informaciè J Camps Vegeu a continuació la taula dels temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona, amb la descripció dels 69 capitells La numeració correspon als capitells i cimacis de les galeries dels claustres tal com apareixen a l’esquemaguia La lletra “a” respon al tema iconogràfic del capitell i la “b”, al cimaci A l’esquema-guia figuren també els capitells dels contraforts exteriors del claustre corresponen al nivell de la cornisa i, per tant, no s’estudien amb l’escultura de les…

Els precedents de la formació política de Catalunya Amb motiu de la celebració del millenari de Catalunya escrivíem que no hi havia dubte que en un moment determinat ens trobàvem amb una sèrie de trets d’una certa identitat que començaren a afaiçonar, tímidament, el nostre poble aquests trets no aparegueren de sobte, ni obeint a una consciència concreta, però hi eren, i lentament s’hi feren presents perquè els pobles mai no apareixen de sobte, ni tenen una partida de naixença concreta en un any determinat El naixement d’un poble forma un procés lent i es descabdella a poc a poc * Vista de…

Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…

Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…

Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…