Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en…
cistercenc | cistercenca

Monestirs cistercencs als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…
eleccions
Política
Procediment de designació dels governants, mitjançant votació.
En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…
Estadi de Sarrià

L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de…
ciclocròs

Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…
El Vell Món construeix el Nou: la Catalan Vault. 1889-1947
L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a arquitecte,…