Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
pintures del barranc de la Valltorta
Prehistòria
Conjunt de pintures rupestres localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta.
Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins el terme municipal de Tírig Alt Maestrat, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà Plana Alta Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el Mesolític
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
rellotge d’equació
Tecnologia
Rellotge que indica el temps solar mitjà (l’hora per la qual hom es regeix) i el temps solar veritable (l’hora dels rellotges de sol que arriba a diferir del temps mitjà al llarg de l’any fins a uns 16 minuts) (equació del temps).
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…
Washington

Aspecte del mont Rainier, la muntanya més alta de l’estat de Washington
© Jaume Ferrández
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.
La capital és Olympia L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic mont Olímpic, 2428 m La depressió…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…
Filmax
Cinematografia
Distribuïdora, productora i exhibidora, constituïda a Barcelona el 1952 per Alfredo Talarewitz Rosenthal i amb sucursal a Madrid.
La seva presentació pública tingué lloc el juny del 1953 al Windsor Palace amb l’estrena d’ El lago de los cisnes 1953, Francesc Rovira i Beleta, curt realitzat en tres dimensions pel sistema Stereo Technique de Godfrey Jennison, patent que Talarewitz havia aconseguit el mateix any El 1955, juntament amb el seu soci i cunyat Marcelo Papo Aftalion convertiren la firma en societat anònima, la qual cosa facilità la incorporació d’Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1962, Manuel del Val Sáiz, fins aleshores gerent de la sucursal de Barcelona, substituí Tomàs Pérez i Collell com a…