Resultats de la cerca

Després d’estudiar lleis dos anys a Salamanca, el 1504 es traslladà a les Índies Residí primerament a la zona del Carib Santo Domingo, Cuba El 1518 el capità general Diego Velázquez li encarregà una expedició d’ajut al continent Yucatán i Mèxic, on les exploracions d’Hernández de Córdoba i de Grijalva 1517 i 1518 havien revelat l’existència d’un país ric i de cultura superior Sortí de Cuba el 1519, ja enemistat amb Velázquez Desembarcat a la zona maia Tabasco, es dirigí a Ulúa, on tingué els primers contactes amb els asteques i altres grups minoritaris Fundà Veracruz, fet que representà el…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…

Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les…

Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el…

Els documents musicals més antics que s’hi han trobat daten del segle XI Es tracta dels còdexs Sacramentarium Sanctae Margaretae , Benedictionale i Agenda Pontificalis El primer mestre de capella de la catedral documentat fou Pugrinus, esmentat el 1230 El primer orgue del qual es té coneixement fou installat el 1420, i el primer organista, el canonge Andreas 1488 A Zagreb també era actiu en aquell temps l’important teòric de la música Pavao Skalic 1534-75 Està constatada la presència de cantants a l’església de Sant Marc durant el segle XVII Ja al XVIII, l’església tenia cinc cantants, un…

Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…

Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, però en alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano , de Lluís del Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’inscriuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes En català…

L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…

Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció representada per l…