Resultats de la cerca

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la revisió de l’arxiu…

Vida i obra Llicenciat 1942 en filosofia i lletres per la Universitat de València, el 1944 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Parallelament, s’incorporà com a secretari a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fou collaborador de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC El 1946 es doctorà amb la tesi Valencia urbana medieval a través del oficio de mustaçaf 1957, on estudià les estructures socioeconòmiques de València vers el 1300 El 1956 fou contractat per la UNESCO com a cap de la unitat mòbil de microfilm, càrrec que el feu viatjar per tot el món Tornà a Mallorca per…

Vida i obra Es formà a les universitats de Johns Hopkins i Harvard, i entre el 1949 i el 1984 fou professor de ciència política a Harvard És conegut, especialment, pel seu estudi comparatiu de tres hortes de l’Estat espanyol les de València, Alacant i Múrcia-Oriola amb tres dels Estats Units La seva recerca a València, integrada dins el Programa Harvard Water, un institut interdisciplinari fundat als anys cinquanta del s XX, desenvolupà un mètode d’anàlisi de la distribució de l’aigua que podria funcionar en tots els àmbits de l’administració El mètode analític de Maass és simple i elegant…

Vida De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment Actuà el 1905 a Olot amb Marina , d’E Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita , al Teatre Novetats de Barcelona Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E Colli Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà El 1914 es…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista", Federico González Mas "El gust…

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…