Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
música de Stuttgart
Música
Música desenvolupada a Stuttgart (Alemanya).
El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
música d’Occitània
Música
Música desenvolupada a Occitània.
En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…
altaveu
Música
Dispositiu destinat a convertir un senyal elèctric en un senyal acústic.
Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…
Lletres, caràcters, tipus i fonts: l’univers tipogràfic
Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la…
La motorització
El mapa sobre la xarxa viària i la motorització presenta quatre tipus d’informació diferents En primer lloc, tot i que no estigui cartografiat, es té en compte la longitud de la xarxa viària, mesurada per estats Els Estats Units sobrepassen els 6 milions de quilòmetres de carreteres i altres vies interurbanes, l’Índia en té més de 3 milions, el Brasil més d’1,6 i la Xina i el Japó més d’1 milió cadascun La major longitud de la xarxa coincideix, en general, amb els països més grans, tot i que el Japó i França, amb territoris més exigus, han construït xarxes prou extenses En segon…
Els recursos minerals
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades de diverses fonts, mostra la distribució de la producció dels principals minerals i els compostos energètics, i el percentatge d’aquesta producció en el conjunt mundial Els recursos minerals tenen una localització molt desigual, fet que incideix en els processos econòmics dels estats, en el comerç internacional i en una doble dependència de la producció i del consum amb relació a la tecnologia necessària per a extreure, tractar i convertir el mineral en un bé de producció o de consum Per altra part, són recursos naturals no renovables, i la seva…
Les migracions tradicionals
El baix creixement natural de les societats preindustrials subministrava uns excedents reduïts per a l’emigració Dels segles XV al XVIII, el contingent d’europeus que va participar en la colonització americana va ser molt exigu Aquest precari equilibri es va transformar al llarg del segle XIX arran del procés de modernització que experimentà la societat europea transició demogràfica, revolució industrial i agrícola i desenvolupament dels transports són processos parallels en un marc de transformacions polítiques que trenquen l’equilibri demogràfic anterior En aquest mapa s’han representat els…
L’homosexualitat
Les tendències sexuals són plurals, però segons l’espai i el temps s’estableixen normes que varien d’unes cultures a unes altres, i les pràctiques que s’aparten de les regles comunes són considerades illegals o immorals La sexualitat dels éssers humans ha estat unida a la reproducció de l’espècie en les societats tradicionals i les característiques pròpies del collectiu homosexual es consideraven activitats delictives en gairebé tots els països occidentals fins fa algunes dècades, tot i que es “toleraven” com a substitut de l’heterosexualitat en unes circumstàncies determinades En cultures…