Resultats de la cerca

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre les edicions…

Visqué els primers anys a Roma al servei del cardenal Montalto i posteriorment passà a Bolonya i a Venècia El 1636 s’estrenà a Pàdua la seva primera òpera, Ermiona , en què ell mateix interpretava el paper de Cadmus Aquell mateix any era cantant a la capella de l’emperador Ferran III a Viena En aquesta època desenvolupà una important tasca pedagògica, publicà set colleccions d’obres sacres i compongué l’òpera I trionfi d’Amore 1648 amb motiu del segon matrimoni de l’emperador El 1669 succeí a Antoni Bertali com a mestre de la capella reial, càrrec que ocupà fins a la…

Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les habilitats musicals de…

Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més tard Carles X…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…

El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata, exercí el…

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…

Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…

De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893 El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la profunditat…