Resultats de la cerca
Es mostren 2618 resultats
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…
La societat i els senyors de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fragment del sector oriental de la Garrotxa i algunes contrades de les comarques properes, corresponents al full 11-1 Figueres, mapa toponímic i econòmic de l’ Atlas Històric de Catalunya , anys 759-992, de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado A mà esquerra hi ha les diverses vies que confluïen a la ciutat de Besalú Arxiu Gavín Fer una exposició sobre la història política o bé sobre la història de l’Església a la comarca de la Garrotxa a la alta edat mitjana no és pas gaire difícil, a causa dels nombrosos i força acurats estudis que fins ara han estat realitzats sobre aquests temes Per…
Osona
Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…
El Maresme
Situació i presentació El Maresme és una de les comarques costaneres del Principat, sens dubte la més abocada a mar, raó per la qual li escau ben plenament el seu nom marítim Tota la comarca és formada per una estreta llenca de terra situada entre la Serralada Litoral i la mar Té una amplada que oscilla entre 5 i 15 km, en línia recta, entre el límit de la carena de la serralada i la riba de la mar la llargada de la costa de la comarca entre Montgat i la desembocadura de la Tordera és aproximadament de 50 km i la superfície total és de 398,91 km 2 Diversos antecedents històrics han dut a…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
Bèlgica

Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…
la Vall d’Aran

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…