Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) (actualització)
Art romànic
Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…
La nova química, dominada pel capital estranger, 1939-1983
El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic, apareix una…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Economia i societat al Vallespir. Segles IX-XIV
Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
Lluís Dalmau
Art gòtic
Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX La fama d’aquest artista dins l’àmbit barceloní es confirmà en saber que aquest conjunt pictòric fou encarregat a “lo millor e pus apte pintor” que es trobés a Barcelona el 1443, segons…
Santa Maria o la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de la seu, amb el que resta de l’antic castell de la Suda, i una part de la ciutat moderna al fons ECSA-JTodó L’antiga catedral de Santa Maria, coneguda popularment com la Seu Vella i també com “lo Castell”, és situada al cim del puig del Castell —on s’assentà la primitiva ciutat de Lleida—, des d’on es té una vista panoràmica de tot el nucli urbà Segons la tradició, la catedral de Santa Maria fou bastida a l’indret on hi havia hagut l’antiga mesquita musulmana JAA-MLIR Mapa 32-15388 Situació 31TCG023103 Història L’antiga catedral de Lleida és un edifici que…