Resultats de la cerca
Es mostren 4826 resultats
Gaggini
Arquitectura
Família d’arquitectes i d’escultors italians originaris de Bissone, a la Llombardia, actius sobretot a Gènova i a Sicília als ss XV i XVI.
Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s…
contracte
Dret
Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial.
Els seus elements essencials són el consentiment, l’objecte i la causa i, en determinats casos, la capacitat i la forma en són elements accidentals la condició, el termini i el mode El contracte obliga a allò que les parts contractants han assenyalat, bé que actualment la intervenció de l’estat ha limitat l’autonomia de la voluntat establint determinades figures jurídiques, com el contracte d’adhesió , en què les condicions de la reglamentació són obra d’una sola de les parts assegurances, transports, el contracte normat , en què les parts han de fixar llurs condicions dins els límits fixats…
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
Eulària Callís i Maso
Història
Pionera de Califòrnia.
Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador…
Angelina Jolie

Angelina Jolie
Avant-g | Dreamstime.com
Cinematografia
Actriu i directora cinematogràfica nord-americana.
Filla de lnactor Jon Voight i de l’actriu Marcheline Bertrand, en el decurs dels seus anys d'adolescència i joventut compaginà l’assistència a classes d’interpretació al Lee Strasberg Theatre and Film Institute amb l’ofici de model De la mà del seu germà James Haven participà en diversos films semiamateurs destinats a ésser exercicis universitaris de fi de carrera Debutà com a actriu professional amb Cyborg 2 1993, Michel Schroeder Entre els seus crèdits cinematogràfics més destacats figuren The Bone Collector 1999, Phillip Noyce, Lara Croft Tomb Raider The Cradle of Life 2003, Simon West,…
Joan Ignasi Cirac i Sasturain

Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Física
Físic.
El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…
Pere Rosselló i Bover
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari i poeta.
És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989 El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’obra de Salvador…
,
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels…
Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra
Congregació de l’orde cistercenc erigida el 19 d’abril de 1616 per breu pontifici de Pau V.
El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII uní a la…