Resultats de la cerca
Es mostren 5438 resultats
Helga Pilarczyk
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Hamburg i el 1951 debutà, com a mezzosoprano, a Brunsvic En 1953-54 formà part de la companyia d’òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en l’òpera del segle XX i cantà títols d’A Berg, I Stravinsky, A Schönberg i L Dallapiccola, entre d’altres El 1956 estrenà El rei cérvol , de HW Henze, i el 1961 participà en l’estrena a Zuric de Penelope , de R Liebermann També interpretà el repertori straussià, com Salome , obra amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1959 El 1962 cantà Erwartung , d’A Schönberg, a l’Òpera de Washington i tres anys més tard interpretà el paper de…
André Georges Louis Onslow
Música
Compositor francès.
Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la Societat…
Louis Philip Kentner
Música
Pianista hongarès naturalitzat britànic.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a piano de M…
Àngel Pont i Montaner
Música
Intèrpret de tible i compositor popular de sardanes català.
Deixeble d’Enric Barnosell, debutà com a intèrpret en la Cobla Boris de Bordils i posteriorment formà part de La Lira de Torroella de Montgrí Fou membre fundador de l’Emporitana de Verges, l’any 1929, i més endavant actuà en l’As d’Anglès i La Principal de Girona Entre el 1950 i el 1970 fou solista en La Principal de La Bisbal, en uns anys d’importants enregistraments en què tingué ocasió de deixar memòria de notables interpretacions Installat a Barcelona, s’integrà en la Cobla La Principal del Llobregat 1972 i més tard en la Ciutat de Barcelona Compongué disset sardanes L’estil popularíssim…
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del principi del…
cap
Heràldica
Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el cap d’Aragó , d’or amb quatre pals de gules el cap de…
Diccionari general de l’esport

Portada del Diccionari general de l’esport
NET EC
Esport general
Diccionari terminològic de l’esport en català elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions valencianes i balears, i el suport dels organismes responsables de política lingüística dels governs català, andorrà i balear.
L’obra, en què participaren uns 250 especialistes de tots els territoris de parla catalana, té com a precedent la collecció de diccionaris olímpics editada pel TERMCAT amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El diccionari està compilat en un sol volum de 1204 pàgines que recull a la vora d’11000 termes corresponents a 81 esports diferents Cada terme inclou la definició, l’equivalent en castellà, francès i anglès, l’esport a què pertany i, en alguns casos, notes explicatives També ofereix un índex temàtic, índexs en les llengües d’equivalència, fotografies d’alguns esports i un annex de…
Associació Catalana de Pitch-and-Putt
Golf
Entitat constituïda a Barcelona el 1994 per promocionar i desenvolupar la pràctica del pitch-and-putt a Catalunya.
Formada pels clubs de pitch-and-putt de Campmany, el Vendrell, Sant Cebrià de Vallalta, SantJaumedelsDomenys i Vallromanes, nasqué arran de la construcció d’un camp de golf a Solius 1991, obra de l’anglès Martin Whitelaw, introductor d’aquest esport a Catalunya Fou una de les entitats fundadores de l’European Pitch-and-Putt Association i l’any 2000 signà un acord amb la Federació Catalana de Golf pel qual es reconeixia l’autonomia del pitch and putt i s’acordava establir diferents àrees de collaboració entre ambdues entitats…
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T…
Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas
Música
Institut creat pel Consejo de Universidades del Ministeri d’Educació i Ciència el 6 de juny de 1979 amb el rang d’Institut Universitari, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica Catalana des…