Resultats de la cerca

Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…

Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…

Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts

Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…

Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…

Gaucelm 812-832 Fou també comte d’Empúries 816-32 i marquès de Gòtia 829-32 Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat de Septimània El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li’n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Retornat a la gràcia…

Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la carretera, del camí Aquests eren boteruts, amb les cases fetes d’obra…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…

Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…

Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…