Resultats de la cerca

La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…

Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…

El 1860 anà voluntari a la guerra d’Àfrica quan, durant el Bienni Progressista, ja havia presidit a Barcelona una societat secreta 1856 Francmaçó des del 1863, formà part el 1868 de les juntes revolucionàries de Barcelona i de Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 i diputat a Corts per Igualada els anys 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, i portà a terme una remarcable activitat parlamentària mitjançant diverses intervencions i la participació en comissions Durant aquells anys també destacà com a periodista polític entre el 1868 i el 1870 publicà la…

Document de la Reial Audiència de Mallorca amb la signatura de Fd’Ametller, 1705 ARM / JG Francesc d’Ametller i Perer va néixer el 1658 a Castellar del Vallès, en el si d’una família de pagesia benestant El seu sogre, David Pescio, havia seguit el partit de Felip IV durant la guerra dels Segadors i el 1663 havia obtingut la condició de noble del regne de Sicília Ametller era nebot d’Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya i bisbe d’Urgell Va fer la carrera de lleis i des del 1677 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Al mateix temps va exercir d’advocat i ocupà algunes…

Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb…

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…

Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…