Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…
la Doma
Veïnat
Veïnat i antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als segles XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi del segle XV, imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del…
El monestir de Santa Anna de Barcelona (Barcelona)
Art romànic
Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…
Manuel Gomes i Marco
Historiografia catalana
Capellà i doctor en teologia per la Universitat de València, oposità a les càtedres de filosofia.
Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que…
Richard Mudge
Música
Compositor anglès.
Fill de Zachariah Mudge, clergue i mestre de la Bideford Grammar School Entrà al Pembroke College d’Oxford i el 1735, després de ser ordenat, esdevingué vicari de Great Packington, prop de Birmingham El 1756 fou nomenat rector de Bedworth, on visqué fins a la seva mort Molt probablement és l’autor de nombroses obres que, durant la dècada del 1750, foren publicades a Birmingham amb la poc precisa signatura de Mr Mudge La seva obra mostra un estil barroc tardà Del seu catàleg destaquen Medley concerto, with French Horns i els Six Concertos in seven partsto which is added a ’Non…
Joan Muntaner i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la…
Lluís Joan del Milà i de Borja
Cristianisme
Cardenal (1456).
Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana
Fèlix Rico
Cristianisme
Bisbe de Terol (1795-99).
Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa…
Ramon Foguet i Foraster
Arqueologia
Història
Arqueòleg i erudit.
Fou canonge de Tarragona 1746, amb la dignitat d’ardiaca de Vila-seca, arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions Dirigí excavacions i recollí un bon nombre de monedes i de medalles, collecció que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4 000 volums actualment se'n conserven 518 a la Biblioteca Provincial de Tarragona, al convent de Sant Francesc Deixà manuscrita una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona i notes per a un diccionari d’autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio Té un gran interès la seva correspondència amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina