Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Irlanda 2012
Estat
Irlanda va tancar el 2011 amb un dèficit del 9,9% del PIB, lleugerament per sota del que s'havia estipulat com a condició per a obtenir el rescat aprovat al novembre del 2010, i a més va presentar un creixement de l'1% del PIB Dins els termes de l'acord, Irlanda havia d'assolir un dèficit del 8,6% del PIB el 2012 i, per aquest motiu, el Govern va presentar uns pressupostos amb noves retallades en despesa pública El 28 de febrer, el primer ministre Enda Kenny va anunciar la convocatòria d'un referèndum per decidir l'aprovació del pacte fiscal europeu, referèndum que es va celebrar…
Xipre 2013
Estat
A les eleccions presidencials del febrer, amb una taxa de participació del 81,6%, el candidat conservador Nikos Anastassiadis va assolir la victòria amb el 57,5% dels vots en segona volta i va superar Stavros Malàs, el qual, amb el suport del partit comunista Akel del president sortint Dimitris Khristófias, en va obtenir el 42,5% Per tal d’evitar la fallida del país i recapitalitzar el sector bancari, al març, l’anomenada troica Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional va proposar un pla d’ajuda de 10000 milions d’euros que preveia una taxa excepcional i sense…
Cristina de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya, de nom complet Cristina Federica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i Grècia.
Segona filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia i germana del rei Felip VI d’Espanya El 1988 fou membre de la representació espanyola de l’equip de vela als Jocs Olímpics de Seül Llicenciada el 1989 en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, cursà un màster en relacions internacionals a la Universitat de Nova York 1990 Resident a Barcelona, hi representà la Casa Reial espanyola en actes protocollaris L’octubre del 1997 es casà a Barcelona amb l’exjugador del primer equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin , amb el qual compartí el títol de ducs de Palma, que…
mapa escolar
Educació
Document elaborat per l’administració educativa de cada comunitat autònoma que planifica l’oferta dels diversos centres d’ensenyament segons el sistema educatiu aprovat el 1990.
El mapa escolar determina quin tipus d’ensenyament primari, secundari, de formació professional o artística imparteix cada centre A Catalunya, el departament d’ensenyament presentà el mapa escolar el 1995 Aquest document tenia en compte que fins l’any 2001 s’aniria aplicant progressivament la reforma educativa, cosa que obligà a modificar la funció d’alguns centres educatius moltes escoles passaren a ésser instituts de secundària, ja que amb l’aplicació de la reforma els alumnes comencen l’educació secundària als 12 anys, quan abans la començaven als 14 Així, el mapa escolar de Catalunya…
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Portada de la Compilació del dret civil especial de Catalunya
© Fototeca.cat
Dret català
Text legal ordenador del dret civil català, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’Estat espanyol de 21 de juliol de 1960.
Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil…
aranzel
Economia
Dret fiscal
Document, aprovat generalment per una llei, en el qual són assenyalades les mercaderies, agrupades en capítols i seccions, i l’impost que els correspon a cadascuna.
confessió d’Augsburg
Document presentat a la dieta d’Augsburg del 1530, redactat en llatí i alemany per Melanchthon en termes més aviat moderats i aprovat preventivament per Luther.
Té per al luteranisme una importància simbòlica, puix que els luterans en foren anomenats seguidors en la pau d’Augsburg , i, d’altra banda, en conté la formulació clàssica ha estat el prototipus dels formularis posteriors i la seva influència ha arribat fins avui La primera part conté la formulació de la fe luterana, procurant de citar poc els punts de divergència, i la segona assenyala els abusos dels catòlics que hom ha de corregir L’emperador encarregà a Johann Ech i Konrad Wimpina i d’altres la redacció de la resposta, coneguda amb el nom de Confutatio Pontificia finalment el mateix…
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
cohabitació
Sociologia
Unió de dues persones en una parella de fet, no legitimada pel matrimoni religiós ni civil.
Fenomen iniciat als països escandinaus a principi dels anys seixanta i estès a la majoria de països europeus llevat dels mediterranis durant la dècada dels setanta, actualment està àmpliament generalitzat al N d’Europa, de tal manera que la meitat dels naixements es produeixen en el si de parelles de cohabitants A l’Europa occidental la meitat de les unions són de cohabitació, i entre el 20% i el 30% dels infants neixen en parelles d’aquest tipus A l’Europa mediterrània la cohabitació, tot i haver-se incrementat darrerament, no deixa de ser un comportament poc estès que sovint es converteix…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina