Resultats de la cerca

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de…

Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la…

Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14  Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc  The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de…

Fill de Joaquim Rubió i Ors Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres M Milà i Fontanals, FX Llorens i Barba, i per condeixeble M Menéndez y Pelayo El 1878 es doctorà a Madrid El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona El 1885 obtingué la càtedra de literatura general a la Universitat d’Oviedo, i el mateix any, per concurs, fou traslladat a la de Barcelona per cobrir la vacant de Milà i Fontanals Fou nomenat membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1889 El 1904…

Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public…

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà

Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico