Resultats de la cerca
Es mostren 1322 resultats
Pere Vicent Gelabert
Economia
Economista.
Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete,…
Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S. en C.
Bitllet emès per la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, Barcelona 1863 Molt poca cosa sabem d’aquesta empresa i gairebé tota la informació de què es disposa figura al bitllet reproduït Era barcelonina, domiciliada a la rambla de Santa Mònica núm 33 i el seu administrador era Lluís del Castillo Dels seus socis collectius destaca Pere Manté i Güell, industrial cotoner, membre de la Comissió de Fàbriques i soci el 1860 de Manté i Nogués Morirà el 1888 Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, accepta dipòsits i, entre aquests, comptes corrents, i aplica aquests…
llevador
Història
Llibre o registre on es consignaven els comptes o les anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
Henry D. Thoreau: els humans viuen massa de pressa
Henry D Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units El seu “ Walden ”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura El “ Walden ” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne 1804-64 o Herman Melville…
Arxiu de la Paeria de Lleida
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel fons històric de l’Arxiu Municipal de Lleida.
La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…
Banc comercial de Tarragona SA (1920-1926)
Aquesta entitat fou creada a Tarragona al final del 1919 Els seus promotors foren els banquers reusencs Fàbregas i Recasens —que constituïren tot seguit el Banc de Catalunya—, conjuntament amb una sèrie de personalitats tarragonines No partiren de zero, sinó que compraren la sucursal del Banc de Valls a Tarragona per un milió de pessetes El banc responia a un neguit de l’estament comercial tarragoní, que constatava la presència del Banc de Tortosa a Tortosa, del Banc de Reus de Préstecs i Descomptes a Reus i del Banc de Valls a Valls, mentre que la capital de la província no…
pila de combustible
Química
Pila en la qual hi ha un combustible (hidrogen, hidrocarburs) que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball de membrana d’intercanvi de protons 30-90ºC, alcalina 50-90ºC, d’àcid fosfòric 150-200ºC, de carbonat fos 650ºC, d’òxid sòlid 800-1000ºC i, finalment, de metanol directa Totes les piles de combustible estan compostes d’un ànode i un càtode, separats per un…
fruit
Dret
Benefici o profit que hom pot treure d’algun bé, d’una propietat, etc.
Són fruits naturals els productes espontanis de la terra, arbratge, herbatge i dels arbres fruiters no conreats i les cries o els productes espontanis dels animals, fruits industrials els que pervenen de la terra o dels animals amb intervenció del treball de l’home, com agrícoles, forestals, miners, ramaderia, comerç, etc, i fruits civils els rendiments que hom obté de la mateixa cosa o per raó d’ella, com l’interès o les puges del diner, lloguers de les edificacions i arrendaments del terreny, cavalleries, vehicles, accions, obligacions, efectes mercantils, interessos de préstecs, censos,…
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina