Resultats de la cerca

Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…

La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…

Cruzada del rosario , Barcelona, C Pérez de Rozas, 1965 AF/AHC Per a l’Església catòlica, a tot el món, la dècada dels seixanta fou un autèntic sisme, però el canvi general de mentalitat es va veure agreujat a Catalunya en coincidir amb l’inici de la degradació del franquisme L’Església, que avalà el règim des dels inicis, havia establert un model de relacions amb l’Estat que feu aigües durant aquells anys Ni el franquisme va suportar la contradicció entre repressió i creixement econòmic, ni la jerarquia del nacionalcatolicisme va suportar l’empenta d’una societat civil autònoma i laica, i…

L’actitud adoptada pels defensors del valencianisme ben entès davant el franquisme fou de total i absoluta collaboració Ja durant el transcurs de la contesa n’havien estat còmplices, tant a l’interior, en activitats de la cinquena columna, com a l’emigració a Burgos, Toledo, Sevilla i Sant Sebastià, en actes d’ofrena regionalista i amb emissions radiofòniques en llengua vernacla, destinades a promoure entre els valencians la deserció i el sabotatge contra la República Per aquest motiu i perquè el comportament ideològic que els definia encaixava perfectament amb la política franquista de…

Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…

Dates històriques i culturals Del 1820 al 1839 Moviment cultural de la Renaixença 1832 P Milà i Fontanals entra en contacte amb els natzarens 1839 Introducció a Barcelona de la tècnica del daguerreotip 1842 Fundació de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas 1843 Alçament dels militars J Prim i L Milans del Bosch contra Espartero a Reus Proclamació de la República a Figueres per A Terrades Revolta de la Jamància Creació de la Facultat de Ciències Mèdiques 1844 Constitució de la Caixa d’Estalvis i Mont de la Pietat de Barcelona 1845 Fundació de l’Aurora, agrupació coral popular, per J A…

Administració de la comunió a un malalt, Olesa de Bonesvalls, 1847 MAITP / AF/AHC-JC-RF Els resultats de la reconstrucció de l’evolució de la població d’Anglaterra i Galles han portat a relativitzar el paper de la mortalitat durant les primeres etapes de la transició demogràfica En aquests països, concretament, el descens de la mortalitat va tenir un paper secundari abans del 1850 el creixement de la població va ser afavorit per l’augment de la nupcialitat i la fecunditat A Catalunya no es coneix quina va ser la contribució exacta del descens de la mortalitat en el creixement demogràfic del…

Religió catòlica Al llarg del 2014, el papa Francesc va acabar d’implantar en el seu pontificat un nou estil inèdit fins ara al Vaticà D’una banda, ha desenvolupat una comunicació basada en gestos pastorals d’humilitat, senzillesa i apropament als fidels i, de l’altra, ha iniciat tota una sèrie de reformes de la cúria romana per renovar l’estructura de la Santa Seu Per a fer-ho, va escollir un grup de nou cardenals, coneguts com el G9, com a assessors dels canvis que es desenvoluparan el 2015 Alguns dels canvis, que ja es van donar a conèixer i que signifiquen una reordenació històrica en l’…

Religió catòlica L’any 2010 es va complir el cinquè aniversari del pontificat de Benet XVI En aquest lustre, el nombre de fidels de l’Església ha augmentat, i es calcula que hi ha un total de 1200 milions de catòlics al món uns 85 milions més que el lustre anterior A més, també ha crescut el clericat 300 bisbes nous i s’han creat 167 noves diòcesis o circumscripcions eclesiàstiques, fins a arribar a 3082 El nombre actual de sacerdots està al voltant dels 411000, uns 4500 capellans més que fa 5 anys Durant aquest temps, el nou papa, sense tenir el carisma personal de Joan Pau II, ha sabut anar…

A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…