Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on debutà a onze anys amb l’Orquesta Sinfónica Nacional, i després els continuà als Estats Units, on es traslladà l’any 1962 amb la seva família Fou deixeble de Sergej Tarnovskij i es diplomà a la Juilliard School de Nova York El 1970 aconseguí el segon premi del Concurs Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí les portes al gran concertisme internacional, que inicià amb unes primeres actuacions a Moscou L’any 1967 adquirí la ciutadania nord-americana Ha realitzat gires als Estats Units, el Canadà, Europa, Amèrica del Sud, Israel, el Japó i…

Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a…

Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants…

Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de CG Vidiella i de F Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de JB Pellicer Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona També prengué part en els concerts dedicats a M de Falla 1926 i I Stravinsky 1933, que tingueren lloc al…

Com el seu germà, fou un infant prodigi i tocà en públic per primer cop a dos anys d’edat Estudià amb Frank Marshall, Alfred Cortot i Emil von Sauer El 1935, quan encara no tenia dotze anys, ja havia actuat a París, Madrid, Barcelona, Berlín, Roma i Viena, en solitari, amb el seu germà o amb orquestres tan prestigioses com l’Orquestra de Concerts Lamoureux, l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, l’Orquestra Simfònica de Madrid i lPau Casals Com el seu germà, fou sòcia honorària de l’Orquestra Simfònica de Madrid L’any 1938 es casà amb el director i…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la…

L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…

El començament de la Revolució Industrial, cap a mitjan segle XVIII, significà l’inici de la història de Birmingham com a centre cultural de pes Hi nasqueren orquestres, societats musicals, grups corals, teatres i escoles de música, testimonis d’una gran vitalitat Algunes societats musicals tingueren l’objectiu de fer arribar aquesta disciplina a un públic més ampli, fins i tot a les classes populars Un bon exemple és la Birmingham Musical Association, creada durant el darrer terç del segle XIX, que organitzava concerts populars La primera societat orquestral fou la Birmingham…

Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i…

Hi ha poca informació sobre l’activitat musical a Düsseldorf durant l’Edat Mitjana i el principi de l’Edat Moderna Entre els testimonis musicals més antics hi ha una obra teatral religiosa del segle XV que es representava per Pasqua, amb cançons en llengua vernacla, i també dos reculls de motets del segle XVI Entre els segles XV i XVIII, la cort, primer dels ducs de Berg i després dels prínceps palatins de Neuburg, juntament amb les principals esglésies foren els focus de producció musical Se sap que als segles XVI i XVII els músics flamencs i italians eren molt importants a Düsseldorf hi…