Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita

Arbres de ribera al canal d’Amposta (Montsià)
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
Destacat descobriment arqueològic a França
El Ministeri de Cultura francès qualifica d’excepcional el jaciment arqueològic romà descobert a Sainte-Colombe, a 30 km al sud de Lió, a la riba del Roine Els experts consideren la troballa, identificada en uns terrenys per edificar, com la més important de l’arqueologia francesa en mig segle L’anomenada Petita Pompeia comprèn una àrea de 7000 m2, on, entre d’altres, hi ha 19 mosaics en un excellent estat de conservació i diversos habitatges, alguns de gran sumptuositat S’estima que el lloc va ser habitat durant uns 300 anys fins que, després de diversos incendis, va ser abandonat cap al…
Descobriment de més de cent sarcòfags de l’època faraònica
El ministre d’Antiguitats i Turisme d’Egipte anuncia la descoberta de més de cent sarcòfags a la necròpoli de Saqqara, a uns 30 km al sud del Caire Els taüts, de fusta i en molt bon estat de conservació gràcies a haver estat 2500 anys en cambres mortuòries tancades, pertanyen a alts funcionaris, sacerdots i altres membres de les elits de la dinastia 26a Alguns contenen mòmies, i a les cambres hi ha també màscares, estàtues, ceràmica i altres objectes funeraris Aquesta descoberta és precedida per les de 13 i 59 sarcòfags als mesos de setembre i octubre, respectivament, al mateix jaciment de…
àtic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec parlat a Atenes a l’època clàssica.
Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les obres dels…
poligalacturonasa
Alimentació
Química
Enzim catalitzador, implicat en el procés de maduració de la fruita i de les substàncies pèctiques en general.
Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels vegetals i en…
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
Museu Arqueològic i d’Història d’Elx

Aspecte exterior del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx
© Ajuntament d’Elx
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat el 2006 al palau d’Altamira, també conegut com l’alcàsser de la Senyoria, a Elx (Baix Vinalopó).
Concentra part del patrimoni prehistòric i històric de la ciutat, amb importants colleccions neolítiques, iberes, romanes, visigodes i musulmanes Equipat amb moderns sistemes audiovisuals i interactius, exposa prop d’un miler d’objectes del patrimoni illicità Fou creat a partir d’una profunda transformació de l’antic Museu Arqueològic Municipal, que durant més de quaranta anys s’havia dedicat a promoure la conservació, la investigació i la difusió de l’arqueologia de la zona La inauguració del museu comportà el retorn temporal de la Dama d’Elx , l’obra més important de la cultura ibèrica a la…
Inventari de Zones Humides de Catalunya
Projecte elaborat per la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, del departament de medi ambient, amb l’objectiu d’enumerar i descriure les zones humides identificables sobre el territori com a entitats ecosistèmiques funcionals diferenciades del medi que les envolta.
El seu objectiu és facilitar l’aplicació i el compliment de la llei respecte a la gestió dels espais naturals i la protecció de les zones humides i constituir la base per a la redacció dels futurs plans sectorials de zones humides catalanes Actualment, té identificades 203 zones humides, cadascuna de les quals ha estat objecte d’una caracterització ecològica, d’una avaluació de l’interès i la problemàtica de conservació i d’una anàlisi per a optimitzar-ne la gestió Les zones humides de l’Inventari han estat georeferenciades en una cartografia digital, integrada en el sistema d’informació…
barcatge
Història
Dret d’origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d’un servei públic de barca per a travessar un riu on la falta de pont trenca la continuïtat d’una ruta.
Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor públic…
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina