Resultats de la cerca

Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993 catàleg d’exposició, Barcelona, 1993 Cirici, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Cirici, A Ceràmica catalana , Barcelona, Edicions Destino, 1977 Dalmases, N de Giralt-Miracle, D Argenters i joiers de Catalunya , Barcelona, Edicions Destino, 1985 El diseño en España Antecedentes históricos y realidad actual catàleg d’exposició, Brusselles, 1985 FAD Dels bells oficis al disseny actual Una història de les arts decoratives a Catalunya al segle XX catàleg d’exposició, Barcelona, 1981 Folch i Torres, J coordinador…

Obres generals Bohigas, O Proceso y erótica del diseño , Barcelona, 1972 Campi Valls, I Iniciació a la història del disseny industrial , Barcelona, 1987 Capella, J Larrea, Q Nuevo diseño español , Barcelona, 1991 Carol, M Diseño Barcelona , Barcelona, 1987 Carol, M Cien años de diseño industrial en Cataluña , Barcelona, 1989 Cau monogràfic de disseny industrial, Barcelona, setembre del 1970 Cirici, A «L’art de la saviesa», Ariel , núm2, Barcelona, juny del 1946 Cirici, A «Una art nova el disseny», Quart Creixent , Barcelona, juliol del 1957 Cirici, A «La estética de lo útil», Revista ,…

Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…

Situació Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila ECSA - J Bolós Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787019 Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de…

Situació El poble de Sant Feliu d’Avall és situat al Riberal, una mica apartat de la riba dreta de la Tet És esglaonat, a uns 85 m d’altitud sobre el talús de dues terrasses Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 55,8” N - Long 2° 44’ 20,4” E Sant Feliu d’Avall és a 13 km a l’oest de Perpinyà, al peu de la carretera N-116 PP Història La història de la població de Sant Feliu d’Avall estigué íntimament lligada a la de Sant Feliu d’Amunt, de la qual ja s’ha tractat, de tal manera que és impossible parlar-ne separadament En aquest sentit, cal recordar, doncs, que a partir del segle XI els Castellnou…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i de manganès El…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…

Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…

Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa,  eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa…