Resultats de la cerca
Es mostren 4113 resultats
conhort
Literatura
Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i conhort de les penes que passa.
El gènere, d’origen provençal, fou conreat per nombrosos poetes catalans durant l’edatmitjana Destaca el Conhort de Francesc Ferrer, en el qual l’autor troba consolació en la generalitat de la crueltat femenina
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Romans-sur-Isère
Ciutat
Ciutat del Delfinat, al departament de Drôme, França, situada a l’Isère inferior.
Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edatmitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes
cabanyelles
Judaisme
Festivitat jueva, anomenada també dels tabernacles
(en hebreu, sukkōt
), que hom celebra del 15 al 22 de tišrī
(setembre-octubre) en commemoració dels temps en què els israelites habitaren en el desert.
Durant els vuit dies de la festa, els hebreus s’estan en cabanyes o bé enramen llurs cases Hom té notícia de la seva celebració pels jueus i judaïtzants dels Països Catalans a l’edatmitjana
població d’estels
Astronomia
Classe d’estels els components de la qual tenen semblants l’espectre, la composició química, la velocitat radial, l’edat i la localització a l’interior de la Galàxia.
La noció de població d’estels fou introduïda per WBaade, que arribà a la conclusió que existeixen dos tipus de poblacions la població I i la població II Els estels de la població I són els més abundants als braços espirals de la Galàxia i a les proximitats del pla galàctic són els estels típics dels cúmuls oberts cúmul d’estels i de les proximitats del Sol, llur composició química conté una proporció d’oxigen, de carbó i de metalls que és deu vegades més gran que la dels estels de la població II, i són estels joves o en procés de formació Els estels de la població II són distribuïts per la…
Medina de Pomar
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat a la ribera dreta del Trueba.
L’agricultura, de secà i regadiu, és el recurs ecònomic bàsic del terme N'és remarcable el castell palatí de l’edatmitjana, que conserva les dues torres quadrades, i el convent de Santa Clara, amb elements renaixentistes
Quint Curci Ruf
Historiografia
Teatre
Historiador llatí.
Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edatmitjana
Giuseppe Vecchi
Música
Filòleg i musicòleg italià.
Llicenciat en lletres 1939 i filosofia 1941 a la Universitat de Bolonya, estudià la música de l’EdatMitjana amb U Sesini La seva tasca com a promotor dels estudis musicològics a la Itàlia del període que seguí la Segona Guerra Mundial fou molt activa Fou professor de literatura llatinomedieval 1951 i de paleografia musical 1955 a la Universitat de Bolonya, i de filologia romànica 1953-57 i d’història de la música 1955-71 a la Università Cattolica de Milà El 1968 fou nomenat director de la Scuola di Perfezionamento in Musicologia de la Universitat de Bolonya Creà la…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina