Resultats de la cerca
Es mostren 4111 resultats
cal·ligrafització
Escriptura i paleografia
Procés regressiu de l’escriptura corrent d’un període o d’una regió determinada, que consisteix a fixar les formes ràpides cursives en formes artificioses i estereotipades.
A l’antiguitat i a l’edatmitjana aquest procés tingué lloc sovint en les cancelleries dels sobirans, i també en alguns grans scriptoria monàstics i catedralicis S'oposa a la cursivització
Ginebra
Mitologia
Muller del rei Artús.
La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edatmitjana
cantor
Música
En la pràctica del cant pla, solista que dialoga amb el cor o la schola (alternatim).
A l’EdatMitjana, el terme llatí cantor designava també un cantant o músic de formació dedicada a la interpretació, en oposició al musicus , teòric de la música o especialista en aquesta matèria
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edatmitjana
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles al mig, a sobre o a sota de les quals s’escriu la música (pauta).
Aparegué per primera vegada al segle XIII en manuscrits francesos que copiaven repertori polifònic en aquesta època, i fins al final de l’EdatMitjana, les línies acostumaven a ser de color vermell
estudi general
Educació
A l’Antic Règim, centre d’ensenyament superior capacitat per a atorgar títols amb validesa reconeguda per a tots els centres similars de la corona, en cas de creació reial, i per a tot el món cristià, en cas de confirmació per butlla papal.
El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edatmitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anullar-lo a partir de la segona meitat del s XVI
burgmestre
Dret administratiu
Cap del govern municipal, nomenat o elegit, a les ciutats de Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Suïssa.
El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edatmitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos
címbal
címbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en dues plaquetes circulars bombades de metall que hom bat l’una contra l’altra.
És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edatmitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edatmitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edatmitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància…
conhort
Literatura
Composició poètica en què l’autor explica els motius de consol i conhort de les penes que passa.
El gènere, d’origen provençal, fou conreat per nombrosos poetes catalans durant l’edatmitjana Destaca el Conhort de Francesc Ferrer, en el qual l’autor troba consolació en la generalitat de la crueltat femenina