Resultats de la cerca

Emprada des de molt abans com a fortificació, la tàctica de les trinxeres es popularitzà durant la Primera Guerra Mundial, després que la seva utilització hagué aconseguit d’aturar moltes ofensives

Se n'han publicat 16 volums entre el 1982 i el 1999

Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…

Vista aèria del conjunt de la villa, destruïda per un gran incendi a mitjan segle III i reocupada entre els segles IV i VI / VII ECSA-JTodó Aquesta villa és al terme municipal d’Altafulla Tarragonès, a uns 13 km de l’antiga Tàrraco La ubicació de l’assentament, a la falda d’un turó i al costat del mar, fou molt ben triada pels seus fundadors, ja que es troba en un lloc privilegiat tant des del punt de vista climàtic com de domini paisatgístic El jaciment és conegut des d’antic El 1572 apareix esmentat en el Llibre de les grandeses de Tarragona , de Lluís Ponç d’Icard, tot i que els primers…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

Es llicencià en filosofia i lletres 1959 per la Universitat de Barcelona, on el 1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia Al marge de l’activitat com a historiador, portà amb els seus fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia Inicialment es dedicà a l’arqueologia i, formant part de l’equip de Lluís Pericot, prospectà el terme de Llucmajor i dirigí l’excavació de l’habitació i de l’important jaciment talaiòtic de Capocorb Vell En els tres anys que collaborà amb Pericot 1957-60 participà també en excavacions a Catalunya…

L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…

Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia 1,10 m de…

Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts defensius de la…