Resultats de la cerca

El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…

Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella a l’església…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’Estada L’any 1289…

Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV apareixen…

Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de Camporan Creiem…

Entre el 1055 el 1098 el comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva esposa Valença infeudaren a Ermessenda de Santa Arada, el seu fill Oliver i Guillem, la batllia de l’església de Santa Maria de Senterada i els donaren l’església de Sant Genís de Bellera Entre les rendes receptos que els Santa Arada havien de rebre consten alguns censos en ordi, civada, fogasses i vi al terme del castell de Reguard El castell de Reguard fou commutat l’any 1064 pel comte Artau I de Pallars Sobirà al seu cosí Ramon V, definit dos anys més tard, i definitivament commutat al mateix Ramon V pel successor del…

Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…

Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…