Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
deliri crònic
Psicologia
Tipus de deliri les manifestacions, els mecanismes constitutius i l’evolució del qual són extremament variables i que per la seva importància ocupa un lloc destacat en la patologia mental de l’adult.
Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan…
variació coral
Música
Cadascuna de les variacions d’una sèrie composta a partir d’un coral.
Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del…
bacora
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit (ateny un metre de llargada).
Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a…
paisatge de camps oberts
Geografia agrària
Paisatge agrari, conegut també amb el nom d’open-field, propi de l’est de França, Bèlgica, Alemanya renana i central, Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Polònia, i fins al segle XVIII predominant a la Gran Bretanya i Escandinàvia.
Es caracteritza per l’absència de tanques, la forma ordenada i geomètrica de les parcelles en llargues faixes juxtaposades i l’existència d’hàbitat concentrat El seu origen, prehistòric, sembla ésser una primitiva explotació collectiva destinada a la producció de cereals per això es troba en regions de relleu suau i clima temperat, i s’adaptaren al sistema senyorial de tinença de terra Generalment restaren sotmesos a la rotació de conreus de grans d’hivern blat, una sembradura de primavera i guaret Els rostolls de després de les collites eren aprofitats per la ramaderia com a…
Jaume Cubells i Sanahuja
Escultura
Escultor.
Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…
Mieczyslaw Kolinski
Música
Etnomusicòleg i compositor canadenc d’origen polonès.
Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut…
neuròpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla mitjana o grossa (n’hi ha que atenyen fins a 15 cm amb les ales desplegades).
Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…
psocòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que comprèn individus de talla molt petita (pocs mil·límetres).
Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina