Resultats de la cerca

Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a la Riera…

Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…

Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…

Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca— L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació…

Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…

El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…

La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…

Presentació En les pàgines següents intentarem, en primer lloc, de fer una aproximació de com s’organitzava un territori, l’actual comarca de l’Alt Urgell, al final de l’alta edat mitjana i l’inici de la baixa edat mitjana, en què s’esdevingueren transformacions importants Donarem algunes idees sobre quines relacions hi podia haver entre l’espai geogràfic, d’una banda, i la societat, l’administració, el poblament o l’aprofitament agrícola i ramader, de l’altra A continuació, ens plantejarem, en un altre apartat, quina fou l’evolució social de la pagesia Finalment, ens endinsarem en un espai…