Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
La societat: els que no eren nobles de la Garrotxa
Art romànic
Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…
Sant Guim de Freixenet

Vista del sindicat de Sant Guim de Freixenet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769 m A migdia d…
Els ambients rics en fongs ameboides
Gairebé totes les dades publicades sobre fongs ameboides trobats als Països Catalans es refereixen als mixomicets Els migrats coneixements que tenim de la resta dels grups no ens permeten de fer consideracions generals sobre la seva ecologia Pel que fa a les exigències ecològiques dels mixomicets, les fases del seu cicle vital que són més sensibles a la influència dels factors ambientals són la plasmodial i la de maduració dels esporocarps Els requeriments ecològics més importants per a completar aquestes fases són la humitat ambiental i la disponibilitat i les característiques del substrat…
Els dictiòpters mantodeus: pregadéus i afins
Característiques de grup Els mantodeus, que fan part dels dictiòpters, els quals hem començat a tractar en el capítol anterior, són insectes de cos llarg i bones dimensions entre 1,5 i 8 cm de llargada, els de la fauna ibèrica i fins a 16 cm els tropicals, de tegument llis i quasi sense pèls però sovint adornat a diferents regions del cos amb estructures en forma de lòbuls, grans o espines Generalment són de colors verdosos, grisosos o de palla, però algunes espècies presenten dicromisme , és a dir, que dins d’una mateixa espècie, hi ha individus verds i individus marrons,…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…
Sallent
Sallent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…
Els materials i les eines de la construcció
Art gòtic
Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…
Retrat de família
Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…
Santa Maria de Valldemaria (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…
Arqueologia 2016
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica creix de manera continuada Amb tot, la notícia més destacada de l’any no fa referència a un increment de patrimoni arqueològic, ans al contrari, atesa la lamentable destrucció dels temples romans de Palmira Síria duta a terme pels gihadistes, una atrocitat injustificable comesa contra unes obres declarades patrimoni de la humanitat Prehistòria Als Països Catalans, les campanyes arqueològiques a la cova de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina