Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
Sant Esteve de la Doma (la Garriga)
Art romànic
Situació Primitiva parroquial del terme, ara dins l'àmbit d'un cementiri, molt transformada i fortificada en època gòtica M Anglada L’antiga església parroquial és dins el cementiri de la Garriga, al costat esquerre vers ponent de la carretera N-152, davant del quilòmetre 37 que correspon al tram de l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-14364 Situació 31TDG399154 Per entrar al cementiri cal agafar l’autovia en sentit contrari, és a dir des de la sortida nord de la Garriga cap a Barcelona al cap de poc menys de 2 km es troba el trencall, a mà dreta cap a ponent MAB Història La primera notícia de…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb…
Sant Feliu de Canovelles
Església
Església del municipi de Canovelles
L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada petita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble…
Xavier Albó i Corrons
Antropologia
Antropòleg i lingüista.
Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i els aimares , i promogué…
Documents d’Església
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal que, d’ençà de l’1 d’octubre de 1966, publica en català la principal documentació d’interès eclesial: encícliques, missatges i al·locucions del papa, instruccions dels organismes vaticans, seleccions de comunicats de les conferències episcopals i de pastorals, conclusions de congressos, etc.
Va acompanyada d’índexs detallats Fou fundada per Hilari M Raguer , que la dirigí fins el 1968, i és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,
catequesi
Cristianisme
Acció de catequitzar, és a dir, d’ensenyar metòdicament la doctrina cristiana d’una manera apropiada a les diverses categories de persones (infants, adults, batejats o no).
Antigament era, sobretot, la predicació feta als canditats a rebre el baptisme, durant el catecumenat Consistia a explicar les veritats de la fe, durant el temps de quaresma, i també el sentit i contingut dels sagraments i ritus litúrgics catequesi mistagògica , o d’iniciació, cosa que es feia sovint durant la vuitada de Pasqua amb els neòfits, o acabats de batejar Algunes d’aquestes predicacions, recollides per escrit, són molt famoses les de Ciril de Jerusalem, d’Ambròs de Milà, de Joan Crisòstom, de Teodor de Mopsuèstia, etc En generalitzar-se el baptisme d’infants i desaparèixer el…
Sant Serni de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici romànic del segle XII que conserva l’estructura original, a desgrat de l’obertura de la porta d’accés en l’absis i altres modificacions ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Serni és al centre del petit nucli urbà de Gurp, situat a uns 9 km de Talarn per una carretera que travessa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l’Exèrcit Espanyol JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG225770 Història Entre els anys 969 i 974 es documenten donacions de terres situades al terme del castell de Gurp al monestir d’Alaó El 1070 el comte Artau I de Pallars Sobirà donava un capmàs…
Santa Maria de Bernui (Sort)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH425016 Història Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al monestir de Gerri “ in valle…
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina