Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
Mongòlia 2016
Estat
El governant Partit Democràtic de Mongòlia PDM va patir una aclaparadora derrota de 37 diputats a només 9 en les eleccions legislatives del juny contra l’opositor Partit del Poble Mongol PPM El PPM, que havia governat gairebé sense pausa des de la revolució, va guanyar per un 85% dels vots, amb 65 escons dels 76 del Gran Hural Un dels principals reptes del nou executiu, amb el primer ministre, Jargaltulgyn Erdenebat, al capdavant, serà assegurar l’ampliació de la principal mina de coure i or del país, Oyu Tolgoi, després de tres anys d’enfrontaments entre la multinacional Rio Tinto i el…
Carles Torner i Pifarré
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en ciències de l’educació per la Universitat de París VIII, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria , publicada el 2002 en francès i en català Com a poeta es donà a conèixer el 1984 amb el recull A la ciutat blanca , que guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i el mateix any, amb Als límits de la sal 1985, el premi Carles Riba Els seus reculls posteriors inclouen L’àngel del saqueig 1989, Viure després 1998, premi de la Crítica i La núvia d’Europa 2008 i Vint-i-set nadals i un rei 2023 La seva poesia es caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada…
,
Cèsar Martinell i Brunet
Historiografia catalana
Arquitecte i historiador de l’art.
Vida i obra Estudià a Barcelona, on es titulà el 1916 En una primera etapa, la seva activitat professional se centrà en la construcció de cellers cooperatius, dins de l’estètica modernista Després de la Guerra Civil Espanyola, restaurà diverses esglésies Professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou un dels impulsors dels Amics de l’Art Vell 1929 i del Centre d’Estudis Gaudinistes 1952 També fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, degà del Collegi d’Arquitectes 1932 i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre comprà i restaurà la granja de…
Brasília
Ciutat
Capital del Brasil i de Distrito Federal, situada en un altiplà de la regió Nord-est.
Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència…
Gregori Mir i Mayol
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent i, posteriorment, Lluc , Serra d’Or , Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés…
La Manufacturera de Cardes i Altres Objectes de Cuir, SA
Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000…
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’…
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música…
certamen
Literatura
Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.
Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa 1324-1484 i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós Des de la fi del s XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més…
Francesc Layret i Foix
Francesc Layret i Foix
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina