Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer llarg d’Iquino…

Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del…

Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…

Realitzà els primers estudis musicals a la infantesa El 1980 ingressà a l’Escola Zeleste, i també estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Taller de Músics El 1985 collaborà amb l’European Comunity Youth Orchestra, dirigida per Claudio Abbado, i més endavant amb l’OCB i l’Orquestra Simfònica del Vallès En el terreny jazzístic començà a tocar amb els millors músics de jazz cal destacar-ne les collaboracions que feu amb Tete Montoliu Del 1990 al 1992 cursà estudis al Berklee College of Music Després de graduar-se, es traslladà a Nova York, on treballà amb alguns…

Estudià a la Institución Libre de Enseñanza Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universitat de Madrid 1912 Fou membre del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors L’any 1916 fou destituït, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucionàries i posteriorment reintegrat a la seva càtedra Formà part, amb Andrés Saborit, Daniel Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comitè de la vaga general del 1917 Detingut i empresonat, fou alliberat l’any següent en ésser elegit diputat a corts Durant la Dictadura del general…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de…

Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat,…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…