Resultats de la cerca

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de…

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya i fomentar la…

El 1996 sortí el número 11, que fou el darrer La revista, dirigida per l’historiador Vicent García Edo, publicà nombrosos articles referits a l’esmentada localitat de la Plana Baixa Castelló que tracten sobre la història, el govern, l’economia, la demografia, els costums i les tradicions, l’art, l’esport i les fonts documentals i arxivístiques i també d’altres que fan referència als municipis veïns de Tales, Fanzara i Suera Entre els treballs apareguts destaquen “La Carta Pobla d’Onda, de 1248”, a càrrec d’Arcadi García Sanz i Vicent García Edo el que s’ocupa del Libro de Azagadores del…

Catedràtic de física teòrica i fundador del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències CEHIC, de la Universitat Autònoma de Barcelona És considerat un dels principals promotors i impulsors de l’ensenyament i la recerca sobre història de la ciència a les universitats catalanes Professor a la UAB des del curs 1970-71, es dedicà a la història de la ciència des de l’any 1980 Fou el promotor del 1st International Meeting on the History of Scientific Ideas, celebrat a Sant Feliu de Guíxols l’any 1983 amb el títol Symmetries in Physics 1600-1980, que comptà amb la presència de tres premis Nobel Fou…

Fou director de Dansadors de la Vall d’Or i de l’Escola de Música i Danses de Mallorca, comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56, coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 i collaborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca La seva tasca com a investigador i folklorista li reportà diferents guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu d’Isabel la Catòlica 1960, el Siurell de Plata 1968 i la Medalla d’Or del foment del turisme de Mallorca 1985, entre d’altres Autor prolífic, centrà la seva investigació en l’anàlisi d’…

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…

Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia…

El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la…